Tomàs López, Pàmpol de la Verema 2026, un reconeixement a tota una vida vinculada a Cubelles
El guardonat va arribar a Cubelles l’any 1964 procedent de Santiago de la Espada i hi ha desenvolupat bona part de la seva vida laboral i social, vinculada al camp, la indústria i el futbol local
Tomàs López ha estat el guardonat del Pàmpol de la Verema 2026, un reconeixement que lliura l'Ajuntament de Cubelles en el marc de la Festa de la Verema de Cubelles per reconèixer a persones o entitats la seva dedicació a la terra, la tradició vitivinícola o la vila.
Nascut a Santiago de la Espada, a Jaén, López va passar la infantesa i l’adolescència treballant al camp. Des de ben petit va ajudar la família en les tasques agrícoles i, després de fer el servei militar, va emprendre el camí cap a Catalunya.
L’any 1964 va arribar a Cubelles, on tenia un familiar que li va facilitar la possibilitat de trobar feina. Els primers anys al municipi no van ser fàcils. Durant dos anys va viure en un barracó mentre treballava en la construcció amb els Marsé.
Posteriorment, també va treballar a la Gallina Blanca, i amb els anys també a Les Salines, on va estar-hi durant 39 anys. Allà s’encarregava de treballar amb una màquina que fabricava peces i de preparar-les per al seu transport.
Durant la conversa mantinguda a Ràdio Cubelles, Tomàs López també explica que a Cubelles va trobar una oportunitat que al seu poble d’origen no havia tingut.
«Aquí se comía, aquí se trabajaba, pero se comía. Y allí trabajaba y no comía.»
Aquesta diferència va marcar profundament la seva trajectòria. A Cubelles va poder treballar, formar una família i donar estudis als seus fills.
Paral·lelament a la seva activitat laboral, Tomàs López va mantenir sempre el vincle amb el món de la pagesia. La seva experiència al camp de Jaén li va permetre treballar també amb diversos pagesos de Cubelles, entre ells amb l’Isidre de Cal Baró i el Josep Fonoll. Entre les tasques que recorda hi ha la collita de tomàquets, patates i cols. El guardonat explica també com era el calendari agrícola d’aquells anys, quan els mesos d’estiu concentraven una part molt important de la feina.
«En tres meses de verano había que ganar para el año», recorda.
Però entre tanta feina també hi havia moments que, amb els anys, es converteixen en records. Tomàs López recorda, per exemple, dos germans petits que, mentre ell treballava al camp, es dedicaven a tirar-se patates l’un a l’altre. Ell, intentant posar una mica d’ordre, els va advertir: «Si no pareu, us ficaré dins d’un sac i ho aniré a explicar al pare.» I una de les criatures, de seguida, li va dir: «No, Tomàs, no diguis res!» Avui, aquella nena ja no és una nena. Avui és l’alcaldessa de Cubelles.
«Jo soc de Cubelles»
La seva història és també la d’una generació d’immigrants que va arribar a una Cubelles molt diferent de l’actual. Quan el Tomàs López hi va arribar, l’any 1964, el municipi era petit i, segons recorda, hi havia una relació molt propera entre els veïns. Amb el pas dels anys, però, el creixement demogràfic va transformar profundament el poble. Fa prop de trenta anys que no torna al seu poble d’origen. Més de sis dècades després de la seva arribada, Tomàs López reivindica amb orgull la seva identitat cubellenca. «Jo soc de Cubelles», afirma.
El futbol, una altra passió
Tomàs López també ha estat estretament vinculat al futbol cubellenc. Va inscriure el seu fill al club quan tenia cinc anys i va participar en els primers anys de consolidació del Club de Futbol Cubelles. Durant dècades, va seguir de prop l’equip i les seves activitats. De fet, el Tomàs, recorda uns inicis molt diferents dels actuals, quan els camps eren més precaris, els socis havien de posar-hi diners i els partits es vivien amb una intensitat que, de vegades alguns desplaçaments, requerien fins i tot la presència de la Guàrdia Civil. I també recorda quan l’Isidre de Cal Baró, convidava els àrbitres a dinar. Abans del partit els deia: «Bueno, hoy tenemos que ganar.». I que l’arbitre li seguía el joc: «Hombre, todos los días no vais a ganar.»
Un reconeixement a tota una generació
El Pàmpol de la Verema 2026 ha reconegut Tomàs López per una trajectòria que va molt més enllà de la seva activitat professional. La seva història representa també la de moltes persones que van arribar a Cubelles durant la segona meitat del segle XX i que, amb la seva feina i esforç, van contribuir al creixement i la transformació del municipi. Per a la seva neta, Judit López, el reconeixement és també una oportunitat per reivindicar la memòria de totes aquestes persones. En aquest sentit, defensa que «sense aquestes persones que van emigrar fa tants anys, Cubelles no seria el mateix».
«És molt important donar visibilitat a aquests testimonis», explica Judit López, que considera que les històries d’aquestes persones han de formar part de la memòria històrica de Cubelles.
El Pàmpol de la Verema 2026 s’ha convertit així en un homenatge a Tomàs López, però també en un reconeixement col·lectiu a l’esforç, la feina i la capacitat de construir una nova vida de moltes famílies que van arribar a Cubelles durant la segona meitat del segle XX.
La Festa de la Verema, que enguany s’ha celebrat els dies 4 i 5 de setembre, ha estat l’escenari d’aquest reconeixement i una nova ocasió per recordar els orígens pagesos del municipi i les persones que han contribuït a fer possible el Cubelles actual.
