Un any després de la riuada del Foix: com ha canviat l'espai natural de la desembocadura

Escolta l'entrevista:

Aquest cap de setmana es compleix un any de la històrica riuada del Foix del juliol de 2025, un fenomen extrem que no es patia al municipi des de feia més de 30 anys. Per analitzar com ha evolucionat l'entorn i quina és la situació actual de la desembocadura, Ràdio Cubelles ha entrevistat Aaron Marcos, responsable de l'empresa Klimètica, encarregada de la gestió d'aquest espai natural.

L'impacte de la riuada en la morfologia i l'ús públic.

La crescuda de l'aigua va transformar radicalment la fisonomia de la desembocadura. Segons Marcos, tot i que els canvis físics i erosius són propis de la dinàmica natural d'un riu, el principal problema actual rau en la desaparició de la infraestructura d'ús públic, com la passera i els ponts de fusta. Això ha provocat que molts visitants optin per creuar a través de la platja protegida, una zona vital per a la cria d'espècies d'aus vulnerables.

"Tenim molta feina intentant que la gent no passi per la platja protegida. És un dels pocs espais del litoral català reservat exclusivament per a la fauna i cal respectar-lo", adverteix el responsable de Klimètica.

El repte del cabal ecològic i la gestió de l'embassament

Durant l'entrevista, Aaron Marcos ha recordat que el Foix no és una riera, sinó un "riu sec" a causa de la regulació que exerceix la presa del pantà. Tot i que durant els mesos posteriors a la DANA es va fer una gestió notable de l'aigua, amb buidatges preventius amb antelació a les alertes meteorològiques, des de fa un parell de mesos s'ha reduït el cabal ambiental a uns 40 litres per segon, una quantitat que els experts consideren escassa i insuficient per a la recuperació plena del riu. Fins i tot, apunten que, segons la directiva actual de l’aigua, el curs del riu hauria de passar per davant de l’ús dels regants, a qui se’ls poden oferir altres opcions, com l’ús d’aigua de les depuradores.

Per pal·liar aquests efectes i garantir un flux d'aigua continu, Aaron Marcos comenta que hi ha alternatives a llarg termini:

• Millorar l'eficiència del canal de rec de la comunitat de regants per evitar pèrdues d'una aigua que hauria de ser pel riu.

• Promoure l'ús d'aigua regenerada procedent de les depuradores per a l'ús agrícola.

• Incrementar de manera progressiva l'alliberament d'aigua des de l'embassament per afavorir la biodiversitat a tota la llera i fins a la desembocadura.

Actuacions de neteja i reconstrucció de la passera

Fins ara, a conseqüència de la riuada, en la primera fase d'emergència es van retirar més de 200 tones de residus vegetals i estructures malmeses de l'antic càmping.

De cara al futur, l'Ajuntament ha sol·licitat una subvenció a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per realitzar millores hidràuliques i una gestió selectiva de la vegetació exòtica a partir d'aquest mes d'octubre.

Així mateix, el projecte de reconstrucció de la passera i els ponts per part del Ministeri, hauria de preveure la instal·lació d'un apantallament visual. Aquesta mesura servirà com a barrera per minimitzar les molèsties que el pas de vianants pugui causar a la fauna local, garantint un equilibri entre l'ús públic de l'espai i la conservació del medi natural.

Informació de l’Agència Catalana de l’Aigua

En resposta a Ràdio Cubelles, l’ACA també ha informat de les decisions més rellevants que han pres a partir de l’episodi viscut al Foix ara fa un any.

Increment de l'espai lliure a l'embassament: A partir de la Dana del 12 de juliol, des de l'Agència Catalana de l'Aigua s'ha determinat que l'embassament de Foix se situï al voltant del 80% de la seva capacitat, deixant així un espai lliure per poder assumir les puntes de cabal en cas d'episodis de pluges intenses a la capçalera. Actualment, l'embassament se situa per sota del 66% de la seva capacitat.

• Millora dels òrgans de desguàs de la presa de Foix: Un altre dels compromisos de l'Agència ha estat el d'impulsar el projecte per a rehabilitar els desguassos de fons de la presa, inoperatius des de la posada en servei de la presa, en el 1940. En data del 20 de maig de 2026 s'ha formalitzat el contracte per redactar el projecte de millora dels desguassos de fons, amb una inversió de 128.139 euros. El termini d'execució de la redacció del projecte és de 12 mesos.

• Mesures per a minimitzar els riscos d'inundació al tram final del riu Foix: L'Agència Catalana de l'Aigua i l'Ajuntament de Cubelles estan treballant en un conveni de col·laboració per redactar el projecte constructiu de les actuacions prioritzades per l’ACA i establir-ne el finançament. El projecte ha de garantir el drenatge del marge esquerre i analitzar el pas sota el pont ferroviari per la seva incidència hidràulica. Inclou la construcció de tres motes: dues al marge esquerre i una al marge dret fins a la desembocadura. Les actuacions se situen en un tram amb risc d’inundació dins l’Àrea amb Risc Potencial Significatiu d'Inundació (ARPSI) de la conca del Foix.

A part, aquest hivern, s’ha posat en funcionament el Pla d’Emergència de la presa de l’embassament del Foix, que inclou quatre sirenes ubicades en diferents punts del municipi.

En la presentació del pla feta a Cubelles l’octubre passat, els representants de la Generalitat van destacar que, bàsicament, les sirenes s’activaran si la presa pateix una anomalia greu que amenaci la seva estabilitat i hi hagi risc de trencament. En aquest cas, en sentir les sirenes, cal evacuar la zona, buscar punts elevats i informar-se de les indicacions de les autoritats.

Des de l’ACA i Protecció Civil també van insistir que aquest sistema d’avís de les sirenes no es farà servir en casos d’inundacions o riuades com la del juliol passat, ja que aleshores s’activaran altres plans com el DUPROCIM municipal o l’INUNCAT, que ja preveuen enviar les alertes ES-Alert als mòbils.