Els canvis a la costa de Cubelles marcats per l'agricultura, el turisme de càmping, la Tèrmica i l'urbanisme

En el treball publicat dins del programa de Festa Major, Pere Vives analitza la transformació de la façana marítima local des del 1946.

notícies
Els canvis a la costa de Cubelles marcats per l'agricultura, el turisme de càmping, la Tèrmica i l'urbanisme

Escolta l'entrevista

Dins del programa de la Festa Major d'enguany, el biòleg i educador ambiental Pere Vives i Santa Eulàlia ha presentat un estudi titulat "L'evolució del paisatge de costa al municipi de Cubelles entre 1946 i 2025". Aquest treball, elaborat en col·laboració amb el GEC Amics del Castell, analitza de manera gràfica i històrica com ha canviat el litoral cubellenc al llarg dels darrers vuitanta anys.

De l'agricultura als primers càmpings

L'estudi mostra que fins a mitjans del segle XX, la costa de Cubelles estava dominada per l'activitat agrícola, amb camps de conreu que arribaven gairebé fins a una estreta franja de sorra. A partir dels anys 60, el turisme va començar a transformar el territori amb l'aparició de les primeres instal·lacions lúdiques com el càmping Paradiso, que estava situat enmig de la desembocadura del Foix, el càmping La Rueda (1966), que encara perdura, o el posterior càmping Les Salines, ara una zona urbanitzada.

La Central Tèrmica com a motor de canvi

La construcció de la central tèrmica va suposar una autèntica revolució per al municipi. Amb una ocupació d'onze hectàrees, la seva instal·lació va comportar la construcció d’una dàrsena i la creació d'espigons per protegir i acumular sorra a les platges, modificant completament la línia de la costa. Més endavant, quan es va anunciar el tancament de la central, es va viure una explosió urbanística a zones com la Mota de Sant Pere, que fins als anys 90 havia estat pràcticament verge.

"La pressió de la central tèrmica va ser un canvi revolucionari. D'una banda va alterar el territori, però de l'altra va protegir una franja d'espai de la colonització massiva que han patit altres municipis veïns", explica Pere Vives.

Perspectives de futur i naturalització

De cara al futur, l'estudi assenyala la importància de recuperar espais naturals, com ara el projecte per retirar la dàrsena de la tèrmica i connectar les platges de manera contínua. Així mateix, s'adverteix dels reptes del canvi climàtic i l'augment del nivell del mar, així com de l'impacte de fenòmens naturals com la riuada històrica del 2025, que va modificar la desembocadura del riu Foix.

Notícies relacionades