'La Revolta de les dones de 1767: el conflicte territorial amb Vilanova', article del Programa de la Festa Major

2 d'agost de 2023

Aquest és el projecte guanyador de la Beca d'Investigació Local 2023 de l'arxivera municipal Núria Jané

Entrevista a Núria Jané i Urpi, guanyadora de la Beca d'Investigació Local 2023 

El programa de la Festa Major conté un article històric de 'La Revolta de les dones de 1767: el conflicte territorial amb Vilanova' de la historiadora i l'arxivera municipal Núria Jané. De fet, aquest és el projecte guanyador de la Beca d'Investigació Local 2023 anunciat en el marc de la Setmana Cultural d'aquest abril de 2023.

El tema del projecte d’investigació és l’estudi de l’última part del conflicte de separació de l’antic terme del Castell de Cubelles entre Cubelles i Vilanova; o sigui, del conflicte que es va desenvolupar entre 1734 i 1767 per la divisió territorial del terme, un cop dirimits els plets de jurisdicció i la querella econòmica.

Hi ha constància de l’existència de l’antic terme del Castell de Cubelles l’any 977, i se sap de la seva extensió territorial a través d’un document de l’any 999. En el document de venda del terme a Gombau de Besora per part de Ramon Borrell, es descriu que el terme de Cubelles abastava des de Calafell fins a la Geltrú, i des del mar fins a Castellet, el que ara serien uns 60 quilòmetres quadrats. Tot indica que la “Vila Nova de Cubelles” va començar a formar-se el 1232 i que va anar creixent progressivament fins que el 1274 va obtenir la Carta de població. Respecte de la Geltrú, aquest era un domini feudal, i no va quedar englobat dins la jurisdicció del batlle de Cubelles fins finals del segle XIV.

A mitjan segle XIV, la població de Vilanova ja superava la de Cubelles, de tal manera que el batlle reial de tot el terme es va instal·lar a Vilanova. Així mateix, el nombre de jurats i consellers que corresponien a Cubelles era cada cop menor, i això provocà un gran malestar entre els cubellencs. A mitjan segle XVI els cubellencs van decidir escollir un alcalde propi, però els Vilanovins van presentar plet i no va reeixir.

Després de diversos intents similars i conflictes diversos, el 5 de maig de 1603 Cubelles va presentar un plet de separació contra Vilanova, que va aprovar-se definitivament el 26 de juny de 1610. Aquesta determinava que Cubelles tenia dret a partir d’aleshores a recaptar els seus tributs i es podia governar mercès al Reial Privilegi de 1393. La segregació del terme es va fer oficial el 2 de juliol de 1611.
A partir d’aquest moment es va iniciar una intensa negociació per a determinar i liquidar els rèdits, emoluments, censals i altres drets econòmics abonats al Castell de la Geltrú, així com els drets sobre els camps de pastura. Finalment, l’acord va arribar 'La revolta de les dones de 1767: el conflicte territorial amb Vilanova'. Aquest és el projecte guanyador de la Beca d'Investigació Local 2023.

El mes de desembre de 1734, després de cent trenta-un anys de litigi. A partir d’aquest punt és quan s’inicia el conflicte territorial, on es disputaven els límits dels dos termes, i que va acabar amb una sentència molt desfavorable per a Cubelles. Aquesta situava les fites en línia recta des del mar i una d’elles se situava just davant de l’ermita de Sant Antoni. Això significava que els límits territorials se situaven just a les portes de Cubelles i que es perdessin tots els drets sobre el prat comunal de Cubelles (Prat del Viver, actualment anomenat Prat de Vilanova). Per molt que les autoritats van apel·lar, el 1766 la sentència va esdevenir ferma.

ELS FETS DE GENER DE 1767: LES DONES PLANTEN CARA, LES AUTORITATS I ELS HOMES S’AMAGUEN

El dia 7 de gener s’havia de practicar la fitació. Dies abans, les dones cubellenques ja parlaven que s’havia de fer quelcom, ja que les autoritats no pensaven fer res. Així doncs, van organitzar-se per malbaratar els materials de les fites a primera hora, i a mig matí van arrossegar les pedres de fita d’una punta a l’altra del poble per a llançar-les a la Riera de Cubelles.

Els ànims estaven molt caldejats de feia mesos, de tal manera que aquella jornada es va insultar, amenaçar i apedregar vilanovins i vilanovines. Després de dinar, les dones van reunir-se a l’anomenat baluard del castell (actual plaça del castell) i van sortir en processó fins a l’ermita de Sant Antoni. Anaven encapçalades per una bandera i tenien dues capitanes: l’Úrsula Marquès (muller de Pau Lleó) i la Rosa Gassó, vídua Mallofré, la més rica del poble. Eren entre 100 i 150 dones, joves i nenes, i anaven “armades” amb pals, pedres, destrals o aixades, de totes les classes socials.

Per altra banda, des de Vilanova, el Comissionat enviat per la Reial Audiència per a executar la fitació, davant les notícies que li arribaven sobre “l’alborot de les dones”, va fer cridar una comitiva de paisans armats i tres mossos de l’esquadra i es van desplaçar fins a Cubelles. També els acompanyaven diversos regidors de Vilanova i altra personal de la Reial Audiència. En total, una vintena d’homes. En una primera instància els vilanovins van intentar parlamentar per veure si es podia desfer aquell motí. La representant de les dones va ser la Rosa Gassó, vídua Mallofré, a qui el Comissionat va intentar convèncer que desfés la revolta. En tornar amb la resta de les dones i exposar-los el que li havia dit, totes es van negar a abandonar dient que tant estimaven viure com morir. Mentrestant, el Comissionat va enviar un parell de mossos de l’esquadra per intentar trobar les autoritats cubellenques, però a dins de Cubelles només hi havia dos o tres vells, i totes les portes tancades i barrades. També van intentar requisar la bandera, però no van aconseguir-ho.

El Comissionat va parlar amb la Rosa Gassó una segona ocasió i la va amenaçar directament, dient-li que, si no es retiraven, la faria directament responsable, i que procedirien a fer detencions. Sabent això, una part de les dones es van retirar juntament amb la Rosa Gassó, però les altres van persistir. Així, el Comissionat va enviar els mossos a detenir les dones que es resistien, sobretot aquelles que duien algun element “ofensiu”. Se’ls requisen “armes” i algunes d’elles se li encaren, dient que no tenen res a perdre. També prendran un home, marit d’una de les detingudes, que s’havia presentat davant del Comissionat per defensar-la.

Un cop el motí està desfet, la comitiva avança cap a Cubelles amb la intenció de trobar els regidors cubellencs. Com que no els localitzen, van a buscar el síndic procurador de l’Ajuntament, que vivia al castell perquè n’era l'administrador. Des del baluard, veuen un home sospitós en un canyar que hi havia prop del Molí de Baix. El Comissionat envia uns mossos a buscar-lo, i el troben a la gatzoneta, amagat entre les canyes, quasi assegut sobre l’aigua: era el síndic procurador de l’Ajuntament.

Al vespre, s’emporten els detinguts cap a la presó de Vilanova. Eren set dones i un home:

• Úrsula Marquès Batlle, muller de Pau Lleó.
• Maria Soler Padró, muller de Francesc Nin.
• Maria Rovirosa Vilella, vídua d’Agustí Granell Borrell,
  jove de Mariagna Borrell.
• Mariagna Borrell Almirall, vídua d’Agustí Granell
  Prats i sogra de Maria Rovirosa.
• Marina Llagostera Fontanilles, vídua de Joan Cona
  Ricart.
• Rosalia Ferrer Roig, muller de Pere Escardó.
• Francesca Escala, muller de Josep Pedro.
•  Josep Pedro Almirall, marit de Francesca Escala.

Entre el 9 i l’11 de gener es fan les fitacions sota la supervisió dels mossos. El 12 de gener alliberen la Francesca Escala perquè estava en risc d’avortament i, malauradament, perdrà la criatura. També alliberen el seu marit per tal de cuidar-la. Queden a la presó sis dones, i restaran empresonades durant dos mesos en unes condicions precàries i insalubres, fins que es concloguin les diligències i es dictin les penes. Entre el 23 de gener i el 15 de febrer, el Comissionat interroga vint-i-set testimonis. Les sis dones empresonades seran interrogades els dies 18 i 19 de febrer. Malgrat que en aquella època les dones no rebien pràcticament educació, van respondre l’interrogatori del Comissionat de manera clara i desafiant, formulant frases i arguments molt complexos.

Les multes per les encausades i els seus marits i pels regidors seran d’entre 10 i 100 lliures de moneda de l’època, que era una petita fortuna tenint en compte l’economia de l’època. El regidor degà és l’únic que obté, a banda de la multa, una pena d’inhabilitació per exercir càrrec públic.

OBJECTIU DEL PROJECTE

L’objectiu del projecte és la investigació de la història política, econòmica i social del període de conflicte que es va esdevenir a partir de 1734 i que va tenir el seu punt àlgid en la revolta de dones de Cubelles per evitar la fitació i divisió del terme segons s’estipulava a la sentència de la Reial Audiència de 1766.

Per a realitzar-ho s’investigarà l’activitat política del consistori cubellenc així com la societat cubellenca de l’època : organització social, estudi poblacional, aspectes econòmics, etc., per a tenir un retrat de la Cubelles del segle XVIII, post-Decret de Nova Planta. Es posarà especial atenció a les famílies protagonistes de la revolta de dones: les dones empresonades, els regidors que van intervenir i els que no, i els actors de Vilanova i de la Reial Audiència que hi van participar. Qui eren? D’on venien? Quina era la seva classe social? Com vivien? Quin paper tenien en la societat de l’època? Volem intentar explicar la història local amb noms i cognoms, posant especial atenció a la història de les dones, habitualment silenciada o menystinguda.