L'Ajuntament de Cubelles lliura el Pàmpol de la Festa de la Verema 2023 a Montserrat Martí

12 de setembre de 2023

La pagesa cubellenca s'ha dedicat més de quaranta anys a la pagesia: "Quan vius de pagès la majoria de les dones que treballem la terra tenim un paper actiu"

Presentació de l'homenatjada amb el Pàmpol de la Verema 2023

El Pàmpol de la 36a Festa de la Verema l'ha rebut la pagesa cubellenca, Montserrat Martí Masip. Enamorada de la terra i oberta a aprendre sempre, l'homenatjada d'aquest any va endinsar-se en el món de la pagesia l’any 1977 quan es va casar amb el Rai Carreres i se’n va anar a viure a casa de pagès, al Molí de l’Estapé. El seu sogre i el seu home van ser els seus mestres. La família del Rai era procedent de Vilanova, de la Sínia de les vaques, van venir l’any 60 a Cubelles i van comprar la masia del Moli de l’Estapé, situada a la riba esquerra del Foix, en una plana agrícola a 150 metres a l'est de l'ermita de Sant Pau.

La pagesia no ha estat l'únic ofici de l'homenatjada amb al Pàmpol. Montserrat Martí va ser l’última telefonista que ha tingut Cubelles, quan encara no existia cap sistema automàtic i tot el servei era manual. Aquesta va ser la feina familiar durant vuit anys.  El municipi els hi va donar vivenda a la seva família treballava a la mateixa casa on vivien. De fet, la centraleta, que era totalment manual, estava dins el mateix habitatge. Es tractava d’una feina de 24 hores. "Hi havia un horari d’atenció al públic, però a les nits, sempre hi havia una persona de guàrdia per si passava alguna cosa d’emergència". La Montserrat era coneguda per tothom i, per això, encara avui la gent la recorda com la telefonista de Cubelles.

Durant la conversa mantinguda a Ràdio Cubelles, Montserrat Martí ha compartit com va ser la seva arribada a Cubelles. La seva família tenia uns coneguts a Cubelles i, un dia, passant pel municipi, el seu pare va decidir anar-los a saludar. Aleshores buscaven feina i curiosament en aquell moment s’havia de cobrir el servei de telefonista. I, dit i fet, així va ser com la seva família va decidir instal·lar-se a Cubelles i encarregar-se del servei de trucades. Això passava l’any 69 quan la Montserrat se'n va anar a viure al carrer de la Pau, darrera de l’Ajuntament on estava ubicada la centraleta telefònica. Venien de Castelldans, de la província de Lleida.

Pel que fa a la relació dins el món de la pagesia, la seva família té parada de venta a Cubelles i a Vilanova venen els seus productes a diari. Hi són des del principi, des de fa més de quaranta anys. El cartell que tenen al mercat hi posa “Parada Carreres. Verdures Carreres. Molí Estapé. Però, segons explica l'homenatjada, la gent que va al mercadet a comprar-hi sempre diuen "Anem a la parada de la pagesa". La Montserrat, que porta 46 anys treballant les terres de la masia del Molí de l'Estapé recorda com al principi la gent els anava a comprar directament a la masia perquè aleshores venien la llet de les vaques i amb l’excusa tenien una paradeta allí mateix.

Quan parla del pas del temps, Martí se n'adona que porta molts anys treballant al món agrícola. De fet, no li ha faltat constància. Ha anat fent de mica en mica i encara que reconeix que és un ofici dur sempre li ha agradat molt i l'ha trobat molt gratificant. Al principi, la Montserrat explica que es veia perduda. Coneixia les verdures perfectament, de menjar-les; però diu no les havia cultivat mai. El seu sogre amb paciència li va ensenyar a collir espigalls, carxofes i a lligar tomaqueres... i amb els anys es va posar al mateix nivell que la resta de la família.

La Montserrat vol animar als joves a que provin l'ofici de pagès perquè diu que treballar la terra enganxa molt. Ara aquells temps tan feixucs ja han passat i tot plegat ha canviat a millor. "Avui és molt diferent, nosaltres primer teníem vaques i horta. I ara no tenim animals i seguim vivint de la terra amb les parades al mercat. Tot i que la pagesia es considera una feina dura, un cop estàs a la roda és una feina com un altre. Nosaltres som una empresa familiar, cadascú té les seves funcions, i  fins i tot, els més petits ajuden".

A la masia del Molí de l'Estapé explica que hi tenen una mica de vinya, però que el seu cultiu majoritàriament és l’horta. Planten de tot una mica: barcoquers, presseguers... Segueixen la temporada dels productes. A l’hivern planten coliflors, cols, espigalls, bròquils, bledes, espinacs. A l’estiu, mongetes, tomàquets, cogombres, carbassons, albergínies, pebrots. Així que cultiven de tot una mica. Van fent tota la rotació per tenir varietat per anar a vendre i sempre els agrada que sigui producte de proximitat.

I pel que fa a com és el seu dia a dia a la vida de la vida a casa de pagès, la Montserrat ens diu que "Al matí t'aixeques per anar al mercat amb tot preparat i fas la venta. Al migdia, tornes. I a la tarda, un cop has acabat de recollir-ho tot, vas al camp a collir i a preparar les coses per l'endemà. Ens assenyala sobre l'estiu que "són més durs per la calor" i que "l’hivern és més tranquil perquè hi ha menys hores de llum i aprofites per fer d’altres coses". Però que "un cop estàs acostumat, si t’agrada, és una feina com un altre". És clar que en el món de la pagesia no tot és idíl·lic."És una feina sacrificada perquè treballes a l’aire lliure i de vegades, el fred, la calor, les gelades, les pluges o la sequera no t’acompanyen. Una tasca que sap que és feixuga. Però, malgrat tot, considera que "la pagesia és una feina com un altre". 

Com a pagesos locals, sempre els hi ha agradat "tenir molta visibilitat a Cubelles". La seva família sempre ha col·laborat a les festes de la vila quan els hi han demanat. Han estat presents a la Xatonada i a la Festa de la Verema.  De fet, els primers anys de la Festa de la Verema van aportar el raïm que es trepitjava perquè tenien la vinya jove. Després, quan les vinyes es van fer belles, van seguir col·laborant, traginant el raïm de Mas Escarré fins al recinte de la Festa. Entraven amb el carro tots vestits de veremadors i amb els coves plens de grans de raïm.

Pel que fa a com arriba la Verema d'enguany, l'homenatjada explica que "s’ha collit menys raïm que d’altres anys a causa de la sequera, que el raïm és més petit, però més bo". En el seu cas, no els ha afectat gaire perquè el cultiu de raïm a les seves terres és minoritari ja que es dediquen sobretot a l’horta.

Quan parlem del futur, la Montserrat és conscient que "la pagesia està fent un canvi generacional molt important". Mentre alguns pagesos de tota la vida veuen com els seus fills no volen continuar amb la tradició familiar, sorgeixen altres persones que entren dins d’aquest món amb noves idees i aires renovats. En aquest sentit, la Montserrat se sent molt feliç de ser pagesa i que "la seva vida i la de la seva família sigui entre els camps". És conscient que a dia d'avui costa molt més que la gent aposti per aquest tipus de vida. Per a la Montserrat "les dones pageses són un dels pilars fonamentals en el món de l'agricultura".

Per sort, diu"en els últims anys les coses han canviat molt en el món agrícola, i cada vegada hi ha més dones que s’hi dediquen". L'exemple n'és la seva filla, la Susana que ha agafat el relleu de la família. És la quarta generació, una jove empresària que dóna continuïtat a les terres del Molí de l'Estapé. I és que la Montserrat està jubilada des de fa dos anys, però cal dir-ho "entre cometes" ja que ella és una dona molt activa i no pot evitar estar-hi. Té dos fills i quatre néts i està contentíssima que la seva filla hagi pres aquesta decisió. Ella se sent feliç a la terra i ara que ja està jubilada té la satisfacció que la seva filla continuï amb el projecte familiar.

 "A casa de pagès, la majoria de les dones treballem la terra, tenim un paper actiu, diu la Montserrat. A banda de vendre a la parada, fem una mica de tot; preparem el producte per la venta, triem, rentem i preparem les verdures"...

Durant tota la conversa es mostra molt agraïda de tothom i està molt contenta de les seves vendes directes. "En general a la gent els agrada tots els nostres productes i ens fan confiança". En quant a la producció de les seves terres, diu que "no quantifiquen el cultiu en quilos, sinó que van plantant els productes de proximitat en base a les temporades" i explica que, per exemple, "cada quinze dies planten enciams perquè estiguin frescos i no se'ls facin malbé".

Finalment, la guardonada amb el Pàmpol de la Festa de la Verema manifesta que "està molt contenta i agraïda per aquest reconeixement". I recorda com el seu home, també va rebre aquesta distinció a la pagesia que atorga l’Ajuntament quan va fer 50 anys, mentre que la seva sogre va ser homenatjada uns anys després.

Entrevista a Montserrat Martí i Masip