Adéu, Francesc

28 de maig de 2015


A Ràdio Cubelles estem tristos per la mort a causa d’un càncer d’en Francesc Monzó, amic i company col·laborador habitual des de fa més d’un any

Adéu, Francesc,

 

A Ràdio Cubelles estem tristos per la mort a causa d’un càncer d’en Francesc Monzó, amic i company col·laborador habitual des de fa més d’un any.

Quan va arribar a l’emissora al cap de poc temps ja ens va confiar que estava malalt, però que la seva passió era la ràdio i volia col·laborar. No ens hi vam negar, al contrari, vam intentar que se sentís còmode. “Al cap i a la fi, nosaltres també som uns malalts de la ràdio”, li dèiem fent una mica d’aquella broma negra amb doble sentit que sabíem que li feia tanta gràcia.

 

En Francesc va presentar fins fa poc una secció d’història “Els carrers de Cubelles”, un programa de jazz “Temps de Monzó”, petites entrevistes i poesia “Laberint Poètic”. A la ràdio s’hi ha passat tant temps com ha pogut (i l’hem deixat) encara que necessités ajuda amb els ordinadors, perquè no s’hi aclaria gaire, la veritat.

La seva experiència professional a Ràdio Puigcerdà va ser la de la ràdio del Revox, de les màquines d’escriure, els textos retocats a mà i els discos de vinil. Les seves cròniques a la premsa regional les va signar a mitjan dels 80, quan el Barça no tenia cap Copa d’Europa, els diaris anunciaven Volskwagens Classic, la gent encara anava al cinema a veure coses com Superdetective en Hollywood i un pis valia un milió i mig de pessetes.

 

Molts dels qui l’hem conegut i admirat aquests últims mesos no hem viscut aquella ràdio. Som de l’època dels podcast, del twitter i el Facebook, del Barça més campió de la història i dels anys dels desnonaments, dels companys a l’atur, del tancament de diaris i mitjans de comunicació.

Però ens hem entès perquè la ràdio ens uneix. La veu. Les ones. La música. Som iguals que ell, d’una ràdio d’ara, però som gent de ràdio.

El dia d’avui és molt dur perquè ja no podem compartir i agrair cap moment de conversa amb en Francesc. Ja no pot mirar-nos amb aquells ulls encuriosits i juganers mentre preparem el programa atabalats i a contra-rellotge. Ja no pot sorprendre’ns amb un comentari sarcàstic ni pot deixar anar una riallada sincera com les que encara compartia sovint amb nosaltres tot i la seva situació.

 

En Francesc ens ha ensenyat que la ràdio local, els qui l’hem viscuda tan a prop, enganxa fins el final. És una passió que encara que la vida o la professió ens arrossegui cap una altra banda, ens acompanyarà i ens omplirà d’orgull.

En Francesc ha deixat un grup d’amics a Ràdio Cubelles com també ho van fer d’altres de qui tenim records sincers: en Josep Maria Ollé, més recentment, o el cas de Víctor Alari en el seu dia. Uns records que no volem que s’esborrin.

 

I sense amagar la tristor immensa que ens envaeix per la notícia de la mort d’en Francesc Monzó, i tot i les dificultats injustes per les que ha passat en el seu últim tram de vida, estem convençuts que en Francesc haurà mort tranquil perquè haurà pogut comprovar que la ràdio local és viva i que agafem el compromís que farem com ell i portarem aquesta passió fins el final per fer-la durar molts anys més.

 

Malauradament, tanquem aquí la teva última connexió.

 

Moltes gràcies, Francesc,

 

de part de tot l’equip de Ràdio Cubelles i el departament de comunicació, protocol i informàtica de l’Ajuntament de Cubelles.


  • Francesc Monzó- col·laborador Ràdio Cubelles
  • ALCALDESSA RESPON
  • L'informatiu
  • RÀDIO A LA CARTA
  • canal you tube
  • col·labora
  • Butlletins correu
  • des de 1981
  • ELECCIONS MUNICIPALS 2023
  • ESPECIAL BIBLIOTECA
  • història eleccions 1970-2019
  • paulina 100 anys
  • Icone facebook
  • Icone impressora
Logotip CC © Radio Cubelles
  • Carrer Colom, 7
  • 08880 Cubelles