'De la viticultura a la indústria tèxtil', de Mireia Almirall

11 d'agost de 2022

La separata del programa de la Festa Major es pot llegir en paper i en format digital

Entrevista a Mireia Almirall, autora de la separata de la Festa Major de Cubelles

La separata del programa de la Festa Major de Cubelles està dedicada a un treball històric titulat 'De la viticultura a la indústria tèxtil', de Mireia Almirall, membre del Grup d'Estudis Cubellencs 'Amics del Castell'.

Segons recull les conclusions del treball, l’estudi del cens del 1860 ha permès avançar en la interpretació de l’activitat femenina durant la transició al sistema fabril a Vilanova i la Geltrú, que és el primer municipi on es va concentrar el procés d’industrialització del Garraf.

Per tant, i a títol de conclusió, en aquest període estudiat s’han pogut confirmar les següents hipòtesis: En primer lloc, la participació de les dones al mercat laboral és més elevada a l’àmbit obrer. A mitjans del segle XIX el sector tèxtil es caracteritza per la utilització de treball femení, sobretot de dones joves i solteres. A més, la majoria eren filles d’agricultors, boters i mariners. La principal deducció és que, quan les dones no treballaven al sector tèxtil, hi treballaven les filles. D’aquí se’n desprenen dues idees: per una banda, que les llars necessitaven més d’un assalariat per garantir la manutenció. Per l’altra banda, que el treball femení era més flexible i variava en funció del cicle de vida familiar.

Per tant, la llar, com a instrument d’anàlisi, posa de relleu l’articulació entre l’activitat femenina i la reproducció. En segon lloc, l’activitat femenina ha estat essencial per la configuració de les
estratègies empresarials i l’organització del treball industrial. Per tant, la divisió sexual del treball continua al mercat laboral i es materialitza en una menor retribució. En el cas vilanoví, s’ha mostrat com les estratègies empresarials s’han dissenyat d’acord amb l’ús d’una mà d’obra més barata, que es considerava més flexible, més dòcil i menys qualificada. Per tant, es constata com la participació de les dones al mercat laboral varia en funció del context regional. A Vilanova i la Geltrú, la industrialització tèxtil de mitjans del segle XIX demandava aquestes treballadores, i elles van aprofitar les oportunitats d’ocupació a les fàbriques locals.

I, en tercer lloc, l’ús del manuscrit del cens del 1860 posa de manifest que el subregistre de les dones es susceptible de l’activitat econòmica. Les treballadores de la indústria tèxtil representen xifres
prou pròximes a la realitat, mentre que la immensa majoria de dones -sobretot les casades i viudes- ocupades a d’altres professions, quedaven ocultes als registres oficials. Això suggereix que el major menyspreu es troba en les activitats que succeeixen fora del sistema productiu. 

A banda del programa en paper també el pots llegir a cubelles.cat/festamajor.