L'Ajuntament, l'ACA i la direcció general de Polítiques del Litoral de la Generalitat de Catalunya coordinen un pla per afrontar els efectes del desbordament del riu Foix

17 de juliol de 2025

La visita tècnica a la zona afectada ha servit per plantejar solucions urgents a infraestructures afectades a la passarel·la de fusta, el passeig Marítim i el pont del Salze i per defensar mesures estructurals com l’ampliació del cabal ecològic i la renaturalització del delta

L’Ajuntament de Cubelles ha rebut aquest dijous 17 de juliol la visita d'una delegació amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), encapçalada pel seu director, Josep Lluís Armenter, i la directora general de Polítiques del Litoral de la Generalitat de Catalunya, Kiryat Mercado, per avaluar in situ els danys provocats pel desbordament del riu Foix i establir les primeres línies d’actuació coordinada. La visita, sol·licitada pel consistori, ha inclòs una inspecció de les zones més afectades a la desembocadura i una reunió tècnica a peu de platja amb representants municipals per avaluar els danys ocasionats pel desbordament del riu Foix i començar a traçar les primeres actuacions d’emergència. 

El director general de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Josep Lluís Armenter, ha anunciat que s’estan coordinant esforços per restituir les infraestructures danyades i evitar futurs episodis com el que ha afectat recentment el municipi de Cubelles i la desembocadura del riu Foix. Armenter ha qualificat d'extraordinari l'episodi de pluges que no es donava des de l’any 2002, i ha dit que abans només s’havia vist al 1994, referint-se a la intensitat del cabal registrat dissabte passat. Segons dades de l’ACA, el riu Foix va arribar a registrar dissabte fins a 400 metres cúbics per segon al tram superior del riu, amb un fort impacte a la zona de la desembocadura de Cubelles i greus afectacions a infraestructures com la passarel·la del riu i el pont del carrer Salze.

Aquest embassament va entrar en funcionament l’any 1928 i, en aquell moment, podia emmagatzemar uns cinc hectòmetres cúbics d’aigua, ha assenyalat Armenter. Amb els anys, però el riu hi ha anat portant sediments que s’han anat acumulant al fons i això ha fet que perdi capacitat. Avui dia es calcula que ha perdut uns dos hectòmetres cúbics. 

El director general de l’Agència Catalana de l’Aigua, Josep Lluís Armenter, ha explicat que l'embassament va fer la seva funció i va ajudar a frenar la gran crescuda del riu, que podria haver tingut conseqüències molt greus aigües avall. Tot i això, ha reconegut que "ara s’ha obert un debat important sobre l’estat de les comportes de  desguàs de fons i sobre com es podria millorar el funcionament d’aquesta infraestructura". Armenter ha explicat que el pantà ja fa temps que té un ús limitat, bàsicament per mantenir el cabal mínim del riu i per al reg. Tot i així, ha insistit que caldrà valorar si s’hi poden fer millores per augmentar la capacitat de contenció. També ha posat sobre la taula un repte important que passaria per la gestió dels sediments que s’hi han acumulat, una feina que ha qualificat de “faraònica” però necessària per adaptar-se millor a situacions com la viscuda el cap de setmana.

El director de l’Agència Catalana de l’Aigua ha explicat que hi ha unes comportes originals a la presa que des de fa dècades són inaccessibles per l'acumulació de sediments. Per això, ara per ara, la presa només pot alliberar aigua, a través d’un canal de reg amb una capacitat molt limitada (7.000 litres per segon), insuficient en situacions de grans crescudes.

Pel que fa a la recuperació d'aquestes comportes, el director de l'ACA ha apuntat, que seria una obra complexa i costosa, però ha dit que és una opció que es té sobre la taula. 

D’altra banda, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua ha explicat que ampliar el cabal ecològic seria una mesura més fàcil i ràpida d’aplicar per reduir el nivell d’aigua emmagatzemat i guanyar marge de seguretat davant futurs episodis extrems.

Finalment, Armenter ha confirmat que es revisarà la llera del riu Foix des de l’embassament fins a la desembocadura. Ha dit que es farà una inspecció completa per retirar materials arrossegats pel riu i garantir que la llera tingui capacitat per vehicular l’aigua com cal.

L’Ajuntament demana accions estructurals i urgents

L’alcaldessa de Cubelles, Rosa Fonoll, ha destacat que la visita institucional ha permès posar en marxa els primers passos de coordinació, que inclouen la redacció de projectes i l’estudi de possibles canvis estructurals. També ha assenyalat que s’ha posat el focus en les zones més afectades pel temporal, com la desembocadura del riu, la passarel·la de fusta, el pont del carrer Salze i les platges.

Des de l’Ajuntament s’ha confirmat que aquesta ha estat la primera d’un seguit de reunions de seguiment. Tot i que l’agost és un mes complicat a nivell administratiu, el govern municipal treballa per agilitzar els tràmits i garantir una resposta ràpida. De fet, ja hi ha prevista una nova trobada formal amb l’Agència Catalana de l’Aigua a principis de setembre per avançar en la planificació de les actuacions, ha explicat l'alcaldessa.

Fonoll ha agraït la rapidesa amb què han actuat les administracions i ha destacat que encara no ha passat ni una setmana dels fets i que ja han rebut la visita d’una desena de representants tècnics i polítics. Considera que "aquesta resposta immediata demostra que no estem sols davant d’aquesta desgràcia”.

L'Ajuntament de Cubelles aposta per la renaturalització i la seguretat hidràulica

L’objectiu principal de la visita ha estat exposar els desperfectes que ha patit el municipi: la desaparició de la passarel·la de la desembocadura, les afectacions que ha patit el passeig Marítim, i la pèrdua de la connexió natural entre la part nord i sud del municipi, essencial per a la mobilitat quotidiana dels veïns i veïnes. Aquestes són qüestions d’urgència en matèria d’infraestructura, ha exposat el regidor de Medi Ambient, Àlex Noheda durant l'atenció als mitjans de comunicació presents.

Noheda, ha afirmat que l'objectiu és doble: afrontar l’emergència i planificar la prevenció. També ha insistit en la necessitat urgent de revisar i redissenyar infraestructures clau, com la passarel·la i el pont de les Estoreres, així com d’estudiar mesures per ampliar la llera del riu, utilitzant els carrers laterals, malgrat la pressió urbanística existent.

Considera que ha arribat el moment de replantejar usos, eliminar murs i prioritzar la seguretat hidràulica per damunt d’altres criteris. És conscient que, amb el canvi climàtic, episodis com aquest poden tornar a repetir-se. Això, ha dit, els porta a considerar la necessitat d’ampliar el delta, renaturalitzar-lo i garantir que el riu pugui conduir l’aigua de manera adequada.

Pel que fa a la reconstrucció de la passarel·la de fusta, Noheda ha explicat que els tècnics municipals estan avaluant els danys estructurals. De moment, s’ha constatat que dos dels ciments s’han desplaçat i dos més s’han tombat. Aquesta situació obliga a replantejar el projecte de pont, amb l’objectiu d’adaptar-lo als nous escenaris climàtics i fer-lo més resistent. 

En relació amb el pont de les Estoreres, ha explicat que ja s’ha iniciat la valoració dels danys i que les primeres observacions apunten que potser no té sentit restaurar-lo tal com estava. En aquest sentit, caldrà plantejar una reconstrucció adaptada a possibles riuades futures.